Tractament de superfícies: mètodes per millorar la resistència i la tenacitat dels materials ceràmics dentals

La fractura fràgil de les restauracions ceràmiques sovint és causada per la generació i propagació de microesquerdes superficials. Per tant, el tractament superficial de les restauracions pot salvar les microesquerdes superficials generades durant la preparació. El tractament de superfícies inclou el poliment, el vidre, el reforç químic i el reforç tèrmic. Hi ha dos mètodes d'envidrament: vidre de porcellana vidriada i envidriament automàtic. El vidre de porcellana és el procés d'aplicar porcellana sinteritzada a la superfície d'una restauració de porcellana correctament mòlta, formant una capa fina uniforme de vidre. L'autovidrament és el procés de col·locar restauracions ceràmiques en un forn de porcellana, on la temperatura augmenta per sobre de la temperatura de transició vítrea, creant una capa de flux de vidre a la superfície ceràmica per reparar les microesquerdes superficials. A més, el tractament amb làser també es pot utilitzar per millorar la resistència de les superfícies ceràmiques. Després del tractament amb làser XeCl 308rm a la superfície de la ceràmica dental, la rugositat es va reduir significativament i la rugositat superficial va ser menor quan es va irradiar amb una potència de 6,28 J/cm2 en comparació amb una potència d'1,57 J/cm2 i 3,14 J/cm2 per a la mateixa. material de porcellana per al mateix temps. Tanmateix, a causa de la presència d'algunes microesquerdes i bombolles a la seva superfície, les ceràmiques dentals tractades amb làser XeCl encara necessiten més tractament. Estudiant els efectes del tractament superficial i el tractament tèrmic sobre la resistència de la ceràmica dental, van trobar que la capa d'estrès de compressió causada per la transformació de fase va donar lloc a una major resistència en mostres polides i sorrencades amb tractament tèrmic. A més, les mostres amb una direcció de mòlta paral·lela a l'eix de flexió de la mostra tenen una resistència més alta que les mostres amb una direcció de mòlta perpendicular a l'eix de flexió de la mostra.